Mercat, classe i persona en les relacions laborals. Entre la individualitat i l’acció col·lectiva

RESUM DE LA MEVA TESIS DOCTORAL

L’objectiu de la tesi és mostrar com certs esquemes habituals en els estudis sociològics de les relacions laborals perden capacitat d’interpretació. A partir de l’explotació bàsicament de la Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo (ECVT) de 2004 del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales i d’entrevistes en profunditat a dirigents d’organitzacions empresarials i sindicals, l’estudi destaca com els mercats de treball avui a Espanya presenten una estructura segmentada plural i complexa, la qual cosa obliga a anar més enllà de les tradicionals visions dualistes en l’estudi de les relacions laborals (insiders i ousiders, centre i perifèria, etc.), així com a entendre que aquestes relacions laborals no sempre són només relacions bilaterals entre qui contracta i el treballador. Les dades analitzades permeten constatar la importància que adquireixen les estratègies empresarials en els processos identificats de segmentació dels mercats de treball; unes estratègies empresarials que persegueixen guanyar majors espais de decisió i alhora externalització del risc.

Les dades de la ECVT permeten constatar com la segmentació laboral repercuteix al seu torn en una fragmentació d’interessos, valors, expectatives, actituds i comportaments entre treballadors. D’aquí que es faci difícil, en relacions laborals, referir-se a treballador (o empresa en el seu cas) sense introduir-hi distincions. És més, la segmentació laboral i la diversitat d’interessos, valors, expectatives, actituds i comportaments entre treballadors mostra la importància d’incloure gènere, origen ètnic, classe social i biografia, en l’estudi de les relacions laborals, així com el coneixement de com interactuen les relacions socials dels treballadors fora de l’empresa amb les que tenen lloc en el seu interior.

La tesi constata també com la segmentació laboral afavoreix i dóna espai a actituds individualistes entre treballadors, alguns pel seu baix poder de negociació, la qual cosa porta a parlar de submissió a la decisió empresarial, altres per la seva dèbil identificació amb el col·lectiu, i encara altres pel seu alt poder de negociació. Aquestes diverses tendències cap a la individualització venen ajudades quan els actors col·lectius tradicionals no deixen espai a particularitats personals en les relacions col·lectives.

D’altra banda, la pluralitat i complexitat de la segmentació laboral dóna peu, des de bases objectives i subjectives que es reforcen mútuament, al sorgiment també de comportaments de tipus corporatiu o microcorporatiu, especialment per part de treballadors que comparteixen una situació distintiva de mercat. Però no només, els comportaments corporatius apareixen, així mateix, en les organitzacions sindicals que es pretenen universals o inclusives, la qual cosa s’explica pels seus biaixos afiliatius i organitzatius, estratègies i pràctiques quotidianes.

La pluralitat i complexitat de la segmentació laboral comporta ‘nous’ problemes de governabilitat per a les organitzacions, en allò que es sol definir com la gestió de i des de la diversitat: en definitiva, com acordar objectius comuns, definir estratègies compartides, actuacions diàries per portar-les a terme i funcionament cohesionat de l’organització, en la que s’identifiquin grups i les persones puguin projectar les seves aspiracions. En definitiva, com va escriure Wright Mills, es planteja la qüestió de com es tradueix la diversitat de problemes personals en col·lectius i com adquireixen significació humana individual aquests problemes col·lectius.

Finalment, la tesi posa de relleu la necessitat de l’aproximació pluridisciplinar en l’estudi de les relacions laborals, d’altres subdisciplines de la sociologia i d’altres ciències socials.